3. Eines d’accessibilitat

A l’apartat anterior hem vist les principals opcions d’accessibilitat integrades a l’escriptori Plasma. En aquest apartat, anem a fer una ullada a algunes aplicacions que podem instal·lar a LliureX per tal de millorar-ne l’accessibilitat.

3.1. Magnificadors de pantalla

Un magnificador de pantalla és una aplicació pensada per a persones amb dificultats visuals, i que ens permet ampliar la regió de la pantalla per on va passant el ratolí.

Kmag o Kmagnifier

L’eina Kmag és el magnificador de pantalla desenvolupat per l’equip de KDE

Per tal d’instal·lar aquest magnificador, ho farem a través del gestor de paquets Synaptic:

Instal·lació de Kmag

Una vegada instla·lat, el tindrem accessible a través del menú d’utilitats:

Accés a Kmag

L’aplicació ens mostra una finestra a la qual podrem veure ampliada una regió de la pantalla.

Kmag en funcionament

Aquesta nova finestra sol dir-se finestra d’augment, i per referir-nos a l’àrea de pantalla que s’està ampliant solem usar la denominació finestra de selecció.

De manera predeterminada, s’amplia la regió de pantalla al voltant del cursor del ratolí, com si fos una lupa que es mou per la pantalla, encara que podem modificar-ne el funcionament.

Les opcions més interessants de l’aplicació les podem trobar al menú Visualitza i a l'Arranjament:

  • Visualitza: Permet ajustar diverses opcions de visualització de la finestra d’augment.

    • Inicia/Atura: Serveix per iniciar o aturar l’actualització de la pantalla.
    • Zoom: Ens permet indicar el factor d’ampliació.
    • Redueix: Redueix l’ampliació de la zona seleccionada.
    • Amplia: Augmenta l’ampliació de la zona seleccionada.
    • Gir: Ens permet seleccionar els graus de rotació de la finestra d’augment.
    • Refresca: Ens permet establir la taxa de refresc (molt baixa, baixa, mitja, alta i molt alta). A menor taxa de refresc, veurem que la finestra d’augment va a bots, mentre que a major taxa de refresc, va més fluida, però requereix més recursos del sistema.
    • Colors: Permet seleccionar diverses deficiències en la visió del color per simular daltonisme. No es tracta d’una opció interessant per a persones que presenten aquestes dificultats, però ens poden ajudar a vore com perceben el sistema aquestes persones, i pot ser útil per dissenyar activitats dirigides a ells.
  • Arranjament: Ens permet ajustar principalment les preferències de funcionament de l’aplicació. Ens centrarem en les opcions més interessants:

    • Mode segueix al ratolí: Es mostra a la finestra d’augment l’àrea al voltant del cursor del ratolí.
    • Mode segueix al focus: Es mostra a la finestra d’augment l’àrea al voltant del focus del teclat.
    • Mode selecció de finestra: Ens obri dins la finestra d’augment una finestra de selecció per escollir una àrea concreta.
    • Mode pantalla completa: En principi, amplia tota la pantalla a la finestra d’augment. Segons el nivell d’ampliació que tinguem seleccionat i el tamany de la finestra del Kmag, aquesta opció ens mostrarà una major o menor regió de la pantalla completa, ajustant el centre de la finestra d’augment amb el centre de la pantalla de l’ordinador.
    • Ocultar el cursor del ratolí: Mostra o oculta el cursor del ratolí a la imatge ampliada.
    • Està per sobre: Ens permet mantenir sempre la finestra del Kmag per sobre la resta de finestres, de manera que sempre estiga visible.

Aquestes són les opcions més comunes, i que a més, tenen accessos a la barra d’eines principal.

Podeu consultar tota la documentació referent al Kmag al seu manual:

Magnus

Magnus és un altre magnificador de pantalla, més modern i senzill que Kmag.

Per tal d’instal·lar Magnus, ho hem de fer a través del Discover, ja que es tracta d’una aplicaió en format Snap, i no disponible als repositoris comuns. Així doncs, obrim el Discover (Inici > Sistema > Discover) i escrivim Magnus al quadre de cerca:

Instal·lant Magnus a través de Discover

Ara només hem de fer click en Instal·la i introduir la nostra contrasenya d’administradors.

Al cap d’una estona ja tindrem el Magnus instal·lat, i disponible a través del menú Inici > Utilitats > Magnus.

Accés a Magnus

Com podrem comprovar, es tracta d’una aplicació bastant més senzilla que Kmag, però de vegades ens pot arribar a resultar més útil una aplicació sense tantes opcions i que quede més neta de cara a l’usuari final.

3.2. Teclat en pantalla: OnBoard

LliureX porta integrat el teclat en pantalla OnBoard, pensat per a aquelles persones que només puguen fer ús del ratolí per tal d’interactuar amb l’ordinador.

Per accedir a l’Onboard ho farem a través del menu d’Inici > Utilitats > onBoard:

Accés l’Onboard

Quan accedim se’ns mostrarà una finestra amb un teclat, sobre el que podrem fer clic per simular tant pulsacions de teclat com de ratolí. L’onBoard consta de tres teclats diferents:

  • Teclat normal, amb la disposició habitual de les tecles,
  • Teclat numèric i tecles de funció, amb el teclat numèric, cursors, tecles de funció (F1, F2,…) i tecles especials (Insert, Inici, etc.)
  • Retalls i preferències, on tindrem una espècie de Portaretalls, per apegar cadenes de text predefinides i que podrem configurar. A més, des d’aci es pot accedir al menú de Preferències de l’aplicació.

Veiem esquemàticament la relació entre tots aquests teclats i la funcionalitat que ens aporta cadascun:

Esquema de finestres de l’OnBoard

Com podem comprovar, la finestra de l’onBoard es pot amagar. A l’àrea de notificacions del sistema disposarem, mentre l’onBoard estiga en funcionament, d’una icona per interactuar amb ell, des de la qual podrem, principalment, mostrar-lo i ocultar-lo, així com accedir a les preferències.

La finestra de preferències es divideix en diverses seccions:

  • General: on podem trobar configuracions sobre quan i com mostrar o ocultar el teclat en l’escriptori.
  • Finestra: Ens permet ajustar com posicionar la finestra, si la volem acoblada a la pantalla o flotant, la transparència o com es redimensiona aquesta.
  • Disposició: Ens permet ajustar la distribució del teclat.
  • Tema: Ens permet modificar els colors del teclat i personalitzar opcions sobre les tecles.
  • Retalls: Ens permet emmagatzemar textos predefinits per inserir-los de forma més senzilla. Una vegada definits, els podem trobar mitjançant l’accés corresponent al teclat de l’onBoard.
  • Teclat: Ens ofereix opcions per configurar el comportament quan pressisonem les tecles, com emissió de so, escriptura en majúscules, retràs entre pulsacions de tecles o el comportament en mantenir pressionada la tecla.
  • Auto-show: Ens permet configurar quan mostrar o ocultar de forma automàtica el teclat de l’onBoard.
  • Assistència d’escriptura: Ens permet configurar les opcions d’assistència d’escriptura, tals com el suggeriment de paraules o la correcció automàtica de text.
  • Accés Universal: Ens permet realitzar la configuració de l’escaneig del teclat, per a persones amb problemes de mobilitat que només puguen fer clic amb el ratolí.

La finestra de preferències

3.3. Control sense ratolí: Enable Viacam (eViacam)

LliureX incorpora als seus repositoris l’eina Enable Viacam, una aplicació pensada per a aquelles persones amb mobilitat reduïda que no poden fer ús del ratolí, i que fa ús de la càmera de l’ordinador per controlar el ratolí amb els moviments del cap.

L’eina pretén ser el més simple i intuïtiva possible, i disposa d’un assistent de configuració que ens permet adaptar l’aplicació a l’usuari, ajustant la velocitat del punter, l’acceleració, el suavitzat, el temps de detenció, etc. La idea és que una vegada personalitzada, dóne autonomia als usuaris de manera que no siga necessària l’assistència una vegada instal·lada.

Per tal d’instal·lar l’eviaCam, podem fer-ho tant a través del Synaptic, com del Discover o la LliureX Store:

Instal·lació de l’enable Viacam

Una vegada instal·lada, la tindrem disponible a través del menú d'Inici > Utilitats > Enable Viacam.

Assistent de configuració inicial

La primera vegada que llancem l’aplicació, ens demanarà que indiquem la càmera que utilitzarem i s’iniciarà l’assistent de configuració. En tot moment, veurem una finestra amb el que captura la càmera i la detecció que fa de la cara i els trets facials.

Veiem, de forma esquemàtica les diferents seccions que conformen aquest assistent:

Assistent de l’Eviacam

Treballant amb l’eViacam

La finestra principal de l’eViacam ens mostra la captura de la càmera, sobre la qual es mostarà un requadre i diversos punts, relatius al reconeixement facial. A la part superior veurem la barra de menú, amb les opcions d'Arxiu, Configuració i Ajuda, i a sota d’aquest menú una barra d’icones amb les opcions més rellevants:

Opcions de la finestra principal

Com veiem, hi ha una icona per tal d’activar el teclat en pantalla, però abans d’activar-lo, haurem de configurar-lo en les opcions.

Una altra novetat que ens haurà aparegut a la pantalla és la Barra de Clics, situada a la part superior de pantalla, i per sota el plafó principal (la ubicació pot configurar-se a les opcions). Aquesta barra ens servirà per a indicar quin tipus de clic volem que s’interprete quan fem clic, ja siga per l’activació per espera o amb gestos:

Barra de clics

El clic predeterminat sempre serà el botó principal (generalment el botó esquerre del ratolí), i a través d’aquesta barra podem indicar quin és el següent clic que volem que es realitze. Quan aquest es produïsca, tornaran a interpretar-se com a clics del botó principal.

Configuració de l’eViacam

Per tal d’accedir a les opcions, podem fer-ho bé a través del menú Configuració > Opcions o bé amb la icona d’accés directe a les opcions. Si es fixeu, des del mateix menú de Configuració, podrem tornar a iniciar l’assistent.

La finestra de configuració es divideix en dues grans seccions: les opcions del perfil i les opcions generals:

Opcions de l’eViacam

La majoria d’opcions són per tal d’ajustar el funcionament de l’aplicació, que ja hem configurat a l’assistent. Si no ens acabem de sentir còmodes amb l’aplicació, podem bé reiniciar l’assistent o anar provant diferents combinacions d’aquests paràmetres.

Una de les opcions més interessants, es troba a la configuració del perfil, a la pestanya d'Avançat, i és la que ens permet definir el teclat en pantalla que volem utilitzar junt a l’eViacam. Per fer això, només haurem d’escriure el nom de l’aplicació onboard al quadre de text Comanda del teclat en pantalla:

Opcions de la finestra principal

3.4. LliureX MiniScreen

L’eina LliureX Miniscreen està pensada per facilitat l’accés a la PDI (Pissarra Digital Interactiva) a aquelles persones amb mobilitat reduïda, o a alumnes d’infantil i primària que no arriben a tota la pissarra.

La idea de l’aplicació és senzilla: Sobre la mateixa pantalla, a la part inferior es mostra una reproducció d’aquesta en menut, de manera que siga accessible des de poca altura. En aquesta pantalla menuda, podrem interactuar, de manera que tot allò que fem sobre ella, es reproduirà després a la pantalla de l’ordinador.

Per tal d’instal·lar l’eina LliureX Miniscreen, ho farem a través del gestor de paquets Synaptic:

Instal·lació del LliureX Miniscreen

Nota sobre la versió i la instal·lació

La versió correcta per tal de poder realitzar la instal·lació és a partir de la 1.9.2. Les versions anteriors presenten alguns problemes de dependències de paquets que es resolen en aquesta versió.

Aquesta aplicació requereix d’alguns paquets que no es troben als repositoris de LliureX, pel que caldrà activar els repositoris d’Ubuntu per tal de poder-los instal·lar. Recordeu que a la primera unitat vam veure com utilitzar l’eina RepoMan per activar els repositoris d’Ubuntu.

Una vegada instal·lat, el tindrem disponible a través del menú d'Inici > Utilitats > LliureX Miniscreen

Quan iniciem l’aplicació, simplement veurem la minipantalla, que s’inicia de manera predeterminada al cantó inferior-esquerre del monitor:

LliureX Miniscreen

En aquesta menuda pantalla, podrem veure una reproducció en temps real del monitor de l’ordinador. Si fem clic amb el ratolí sobre aquesta finestra i, sense soltar el botó, arrosseguem el cursor, veurem com es dibuixa una línia roja pel camí que fem amb el ratolí. Amb la PDI seria com si dibuixàrem amb el llapis en la minipantalla. Una vegada soltem, veurem que el què hem fet sobre la minipantalla es reprodueix a la pantalla real. La millor forma de veure’n el funcionament és amb una eina de dibuix, com puga ser el Gimp.

LliureX Miniscreen

LliureX Miniscreen contempla algunes opcions per a la configuració, a les que accedim fent clic sobre la minipantalla amb el botó secundari (de la dreta) del ratolí, i que ens permeten ajustar algunes coses com la freqüència de refresc de la pantalla, la resolució, el color del camí que dibuixem o la posició de la minipanttalla.

Opcions de LliureX Miniscreen