3. Un passeig per l’entorn de LliureX
Des de la versió 19 de LliureX, s’utilitza l’entorn d’escriptori Plasma, de KDE en lloc de Mate o Gnome que s’ha utilitzat en versions anteriors. Es tracta d’un escriptori que respecta els recursos del sistema i li dóna un aspecte més modern i útil.
Tot i que no entrarem a veure’l en detall, anem a fer una breu passejada per l’escriptori per tal de conéixer, quin serà el nostre entorn de treball.
3.1. L’escriptiori
A la Wiki de LliureX teniu disponible l’article Primers passos en el nou entorn de LliureX 19 on se us parla més extensament de l’escriptori de LliureX 19. En aquest apartat anem a fer-ne un resum, basant-nos en la configuració d’escriptori per defecte i posant atenció a aquells aspectes que més ens interessaran per al desenvolupament del curs.
Quan iniciem sessió, l’aspecte del nostre escriptori és el que es mostra a la imatge següent, on podem distingir tres àrees ben diferenciades:
- L'Escriptori,
- La barra superior o barra de menú,
- El Dock inferior o barra de tasques.
Com podem veure, la barra de menú consta de diverses parts:
- El Menú d’inici, a través del qual podrem accedir a les aplicacions, organitzades per categories, o buscar-les a través del quadre de cerca, així com gestionar la sessió i l’aturada de l’ordinador a través de l’opció Energia/Sessió. A més, a la part esquerra disposarem d’una barra de Preferits, amb accessos directes a les aplicacions més importants, tals com el navegador Firefox, el centre de control, el Zero Center, el gestor de fitxers Dolphin, la LliureX Store o la terminal. A la part superior d’aquesta barra d’accessos directes tindrem també tres accessos per eixir de la sessió, reiniciar l’equip o apagar-lo.
- Llocs o Directoris Habituals, ens mostrarà aquelles ubicacions més usuals del nostre equip, com la nostra carpeta personal (Inici), la carpeta de l’Escriptori, els Documents o les Baixades, entre d’altres.
- Botó per Netejar l’esriptori, minimitzant totes les finestres de les aplicacions que tinguem en execució,
- La Safata del Sistema, que mostra els ginys o widgets d’aplicacions que tinguen bé notificacions disponibles (com per exemple què hi ha actualitzacions disponibles), o accés a algunes funcionalitats, com gestionar el volum, la xarxa, el Bluetooth o el porta-retalls. Si passem el ratolí sobre els ginys, ens mostrarà la informació sobre aquest. Alguns d’aquests ginys ens permeten també realitzar certes accions, en fer clic sobre elles.
- El Calendari, on per defecte es mostra l’hora del sisema, i ens mostra el calendari complet si fem clic sobre ell.
- El Selector d’usuari, on se’ns mostra el nostre nom d’usuari. Si fem clic sobre ell, se’ns mostraran opcions per iniciar una nova sessió, bloquejar la pantalla, o eixir de la sessió actual.
Per la seua banda, a la part inferior es troba el Dock o Gestor de tasques, a través del qual podrem accedir de manera ràpida a les diferents aplicacions que tinguem en execució. Aquesta barra també disposa d’alguns accessos directes a les aplicacions més comunes, com el Firefox, el gestor de fitxers o les preferències del sistema. Si volem afegir alguna aplicació a aquesta barra, per tal d’iniciar-la amb un sol clic des de l’escriptori, només hem de localitzar-la al menú i arrossegar-la fins aci.
3.2. On estan les meues coses?
Els nostres documents, i fitxers en general es guarden a la nostra carpeta d’usuari. És convenient conéixer com s’organitza aquesta per tal de mantenir una organització coherent, i saber on guardem tot allò que fem.
El sistema de fitxers de LliureX
Com sabem, tant els documents com els programes s’emmagatzemen a una partició del disc dur, i dins d’aquesta, s’organitzen el que es coneix com a directoris, o més habitualment carpetes. Aquests directoris s’organitzen de forma jeràrquica, és a dir, unes carpetes dins d’altres. Anem a veure en general com s’organitzen estes carpetes a nivell de sistema, i després com ho fan en la nostra carpeta d’usuari.
A escala de sistema, existeix un directori (carpeta), anomenat directori arrel a partir del qual pengen la resta de directoris. És a dir, és la carpeta que conté la resta de carpetes. LliureX segueix l’estructura de carpetes recomanada per l’estàndard FHS (Filesystem Hierarchy Standard), una norma que defineix els directoris principals i els seus continguts en el sistema operatiu GNU/Linux.
Algunes de les carpetes més importants d’aquesta organització són:
- /bin: Amb els programes essencials de la línia d’ordres necessaris per a una sessió d’usuari (còpia de fitxers, llistar directoris, etc.)
- /boot: Encarregada de la posada en marxa del sistema,
- /etc: Que conté fitxers de configuració del sistema,
- /home: Amb les carpetes de treball dels usuaris. Dins aquesta carpeta hi haurà una carpeta de treball per a cada usuari del sistema.
- /media: Carpeta on es muntaran els dispositius que connectem a l’ordinador, com puguen ser les memòries USB. Els sistemes Linux, a diferència de Windows, no generen una nova unitat (D:, E:, etc.) quan connectem un dispositiu, sinó que afigen carpetes dins aquesta carpeta. Els accessos que hi tindrem a Dispositius, faran referència a aquestes carpetes.
- /opt: Carpeta amb programes opcionals que tenen una configuració personalitzada pera cada usuari.
- /root: Carpeta personal de l’administrador del sistema. Per motius de seguretat, aquesta no es troba dins el directori /home.
- /sbin: Amb els programes essencials de la línia d’ordres que només pot utilitzar l’usuari administrador,
- /usr: Amb la majoria d’aplicacions i utilitats multiusuari del sistema.
Com hem comentat, hi ha més carpetes a l’arrel del sistema, però amb les què hem comentat ens és suficient per fer-nos una idea de les més importants.
La carpeta d’Inici
Ens centrem ara al directori /home, que contindrà una carpeta amb el nom de cada usuari. Aquesta serà la carpeta que, des del punt de vista del nostre usuari se’ns mostrarà com la carpeta d'Inici:
La finestra anterior mostra l’aplicació Dolphin, que és l’explorador de fitxers de l’entorn KDE. Per accedir a ella, ho hem fet a través de l’accés directe que hi ha a la barra de tasques inferior, amb la icona d’una carpeta. També hi podem accedir a través del menú d’inici i la seua barra lateral de Preferits, o bé a través dels Directoris Habituals o Llocs.
Com veiem, aquesta carpeta d’inici conté altres carpetes, tals com:
- Baixades, on es guardaran de forma predeterminada els fitxers que descarreguem des del navegador o altres aplicacions,
- Documents, on es guarden de forma predeterminada els documents,
- Escriptori, que conté els fitxers que tenim al nostre escriptori, és a dir, els fitxers i carpetes que deixem a l’escriptori, s’emmagatzemarà realment en aquesta carpeta.
- Imatges, on es guarden de forma predeterminada les nostres imatges,
- Música, on es guardaran els fitxers d’àudio de forma predeterminada,
- Vídeos, on es guarden els nostres vídeos.
Dins aquesta carpeta personal, podem crear tantes carpetes i fitxers com desitgem, però convé mantenir una mínima organització per saber al cap del temps on tenim els nostres fitxers.
El sistema operatiu i les aplicacions també emmagatzemen algunes carpetes dins la nostra carpeta d’inici, amb informació personalitzada per al nostre usuari. Aquestes carpetes i fitxers començaran per un punt (.), i seran invisibles al Dolphin.
La carpeta d’Inici al model de centre
Quan treballem amb el model de centre, cal tindre en compte que tant la carpeta de Documents com la d'Escriptori, s’emmagatzemen al servidor, i són enllaçades a la nostra carpeta d’Inici quan iniciem sessió. D’aquesta manera, ens ubiquem a l’ordinador què ens ubiquem, tindrem sempre disponible el contingut del nostre escriptori i els nostres documents. Per altra banda, ni les descàrregues, ni les imatges ni altres carpetes que creem a la nostra carpeta d’inici es guardaran al servidor. Per tant, tot allò que desitgem conservar i tenir accessible en cada ordinador on seiem haurà de guardar-se bé a l’escriptori o bé a la carpeta de Documents.
Tot seguit, podem veure, de forma gràfica la relació entre tots els elements que acabem de comentar, així com la seua relació amb el menú de Llocs o Directoris Habituals: